Mecanoscrit del
segon origen
El llibre que he llegit ha sigut Mecanoscrit del segon
origen, és un llibre que profunditza molt en els sentiments dels personatges,
en Dídac i l’Alba i ara explicaré els sentiments que m'ha transmès. El primer
sentiment que m’ha transmet el llibre, sigut la por, la por de no saber que fer
quan estàs sol, la por de no tenir a ningú que et pugui ajudar, per això els
dos joves no es separen durant tota la historia, per poder parlar amb algú o
que t’ajudi. O també la por de no tenir una segona oportunitat.
Un altre sentiment que m’ha transmès és la tristesa, en el
llibre la humanitat s’extingeix totalment menys alguns privilegiats, com en
Dídac i l’Alba, però els seus familiars no tenen aquesta sort i això els afecta
molt al principi de la historia.
Uns dels sentiments que més m’ha interessat és la
desconfiança, encara que també és la confiança, ja que en el llibre els dos
joves busquen altres humans, i no els serveix de molt perquè quan troben altres
humans o estan bojos o els volen matar, i en aquest últim cas va ser quan van
perdre la fe per la humanitat i van deixar de buscar humans, perquè ja no es
fiarien de ningú.
Aquest llibre encara que sembli que hi ha molta tristesa,
que és veritat, també hi ha felicitat com quan tenen al seu primer fill, o
l'amor entre ells dos encara que sigui una mica obligat.
