Aquesta lectura m'ha inspirat el fet de no confiar en les aparences, ja que mai podem donar les coses per fetes ni pensar que allò que sembla d'una manera és així i no comprovar-ho. És el que passa amb l'assassinat de la Laia; tot apunta a en Dídac i després veurem que no és el culpable; i també, és el que passa al final amb la relació entre ell i la Carla ja que quan tothom pensava que tornarien a estar junts, ella pren una decisió diferent i penso que molt madura.
Per altra banda, la protagonista de la novel·la demostra una perseverància i desig de demostrar la veritat que també fa pensar... Hem de lluitar a la vida per tot allò en el que creiem, costi el que costi i encara que sembli que tot està en contra. La Carla demostra que es pot aconseguir tot el que et proposis.
 |
| Hi ha llum entre la foscor |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada