dimecres, 27 de maig de 2015

EL DIA MÉS FELIÇ

El llibre “El dia més feliç” tracta sobre una noia, l’Alba, de 15 anys que viu el seu primer amor amb molta intensitat, no obstant, el noi realment no l’estima com ella ho fa, sinó només l’utilitza per tenir relacions.  Un dia, la relació termina i l’Alba s’enfonsa, però, es retroba amb una antiga amiga que la porta amb una colla d’amics i la fa oblidar-se i divertir-se. Finalment, ella decideix deixar definitivament al noi i gaudir dels seus nous amics.


Aquest llibre ho comparo amb aquestes dues fotografies; la primera podem veure un cactus que li diu a un globus que mai li farà mal i el globus cau en la trampa. No obstant, el globus se n’adona de la trampa, i marxa amb tota la seva colla ja que es realment el que desitja, fer el que vol i ser lliure. 



Xènia, #KeepCalm i fes un tuit.



En començar a llegir-me aquest llibre vam venir-me moltes idees al cap i totes les vaig relacionar amb un llibre que feia poc que m’havia començat a llegit anomenat “La canción número 7”.

El llibre que vaig llegir-me per fer aquest comentari, Xènia #KeepCalm i fes un tuit, començava explicant la vida de la protagonista, la Xènia, i en l’altre llibre començava de la mateixa manera però explicant la vida d’en Carles. Els dos protagonistes, encara que són del sexe contrari comparteixen moltes coses a la vida. Tots dos viuen amb els seus avis perquè els seus pares van morir anys passats. Tant un com l’altra ho han passat molt malament pel motiu que he dit anteriorment encara que s’han recolzat moltíssim en els seus avis, ja que com són els que els han cuidat des de petits han sigut com els seus. Una altra cosa que els relaciona és el tema de l’amor, tots dos s’enamoren i no s’adonen què és un amor que no els correspon encara que a mesura que el temps passa els dos protagonistes, dels dos llibres que comparo, obriran els ulls i faran el que veritablement volen sense pensar-hi massa.


Tots dos han tingut un passat molt difícil de dur però ells no saben que el seu futur seria molt més bo.

L'enigma Altai

El llibre de L'enigma Altai de Miquel Rayo, m'ha semblat un llibre molt entretingut i sobretot, un llibre bastant divertit, encara que tenia moltes pàgines (297). Era un llibre apte per a la meva edat.
El que més em va agradar del llibre va ser quan els personatges van pactar tots per anar a buscar les persones que havien desaparegut o que estaven mortes en la muntanya i que deien que la seva desaparició era causa dels homes de la muntanya, que era una llegenda urbana.

Aquest llibre, sobretot, m'ha semblat interessant. Interessant perquè, principalment, tenia molt continguts els quals em van divertir molt.

El llibre, el recomano per a tothom que el vulgui llegir, ja que m'ha semblat dels millors llibres que he llegit, tot i que no llegeixo massa.

Radiografia de noia amb tatuatge

La Carla va anar a visitar en Dídac a la presó, estava acusat d'un assassinat d'una noia anomenada Laia. Quant va tornar a casa va topar amb la seva germana i ella li va dir si la va anar a veure en Dídac i la Carla va afirmar que si. Ella va rebre un SMS del seu amic Sergi, perquè pugés el terrat que la volia veure. Ella va pujar i va parlar amb ell i li va preguntar si havia d'anar a veure a en Dídac. Van passar molts fets, la Carla va estar investigant i finalment...
La meva opinió és que el llibre era molt bo, tenia molt de misteri, amor, passió i també molt   d'entreteniment.

"" La mort no ens roba els éssers estimats. Al contrari, ens els guarda i ens els immortalitza en el record. La vida sí que ens els roba moltes vegades i definitivament."  

No està escrit a les estrelles

Aquest és un llibre molt sentimental ja que parla del càncer juvenil. És una història que et dóna molt a pensar, ja que per desgràcia això li pot passar a qualsevol persona propera a tu.
És un llibre molt bonic a les parts d'amor, quan es comencen a conèixer els dos protagonistes, l'Augustus i la Hazel.
A mesura que s'anaven coneixent més van pactar que el “okay” era el seu “per sempre”, per això he posat aquesta imatge.
La part del llibre que m'ha agradat més va ser quan s'en van els dos de viatge a conèixer al seu escriptor preferit, que d'un principi era gairebé impossible que la Hazel pogués viatjar pel seu càncer terminal dels pulmons, ja que li costava fins i tot caminar o pujar escales sense quedar-se sense aire.
Aquell viatge a Amsterdam va ser tot diferent al que s'esperaven, però tot i així van tenir un viatge meravellós tots dos junts, amb la companyia de la mare de la noia.

Aquest llibre m'ha despertat molts sentiments pel seu tema principal, ja que és molt trist si et fiques a la pell de les persones que ho pateixen, o dels mateixos familiars dels malalts. 


Surreal 3000

SURREAL 3000

El llibre que m’he llegit es diu Surreal 3000 i va ser escrit per l'escriptora Suzanne Martel.
Aquest llibre és de ciència ficció, concretament per a gent jove. La història tracta d’uns amics, que per culpa d’una invasió atòmica van haver de fugir junt amb tota la població per no sortir ferits. Va ser llavors, que, amb els segles es va crear una nova ciutat anomenada Surreal.
Aquesta novel·la jo crec que és fàcil d’entendre, ja que trobo que el que s’explica no és tant complicat. Els temes vindrien a ser l’aventura i la fantasia. Podria dir que aquest llibre és bastant interessant per la gent que li agrada aquests tipus de temes.

Per a mi, aquesta novel·la m’ha transmès esperança, ja que sempre hem de lluitar per el que volem fer encara que ens costi molt temps.
.

dimarts, 26 de maig de 2015

Quin dia tan bèstia!

Aquest llibre és d’un dia on la protagonista d’aquesta obra, l’Annabel, es converteix en la seva mare, es pensa que la vida d’ella és molt fàcil però una vegada ha viscut l’experiència s’adona que no és així.
Apareixen diversos personatges que serveixen d’experiència cap als lectors com en germà petit de l’Annabel, que sembla que odia l’Annabel però ell es carrega tot el d’ ella perquè l’estima molt.
El tema d’aquest llibre crec que és l’amor dels germans i la família. És un llibre el qual crec que es pot relacionar amb l’actualitat pel tema de què hi ha molta gent o la majoria de gent que té aquesta situació d’estar-se discutint tot el dia amb les mares i m’ha fet reflexionar molt i he arribat a la conclusió que no és fàcil ser adolescent, però que encara menys ho és ser mare. Crec que faria reflexionar a molta gent i encara que no canviaria la situació a casa et faria pensar-te les coses dues vegades abans de dir-les o fer-les.

A mi principalment el que més m’ha marcat ha sigut el que passa amb els germans que després de discutir-se tant demostren que s’estimen moltíssim l’un a l’altre i que junts es barallen però separats no serien capaços de viure.


Wonder - R. J. Palacio

Aquest llibre fa reflexionar sobre la sort que tenim les persones de ser com som, sense cap malaltia. El protagonista del llibre té deu anys i és un nen amb una cara especial, ja que té una malaltia que deforma la  cara. L'August, el protagonista, es pren la seva malaltia com una cosa normal i això el fa seguir cap a endavant, encara que no és fàcil, ja que els nens de la seva escola i la majoria de les persones no el miren bé.
L'August ens ensenya que no és fàcil viure amb aquests tipus de problemes, però que encara tot i això, amb una mica de coratge podem aconseguir el que ens proposem. També ajuda el punt de vista d'alguns dels amics i familiars de l'August, ja que el llibre està dividit en parts i en petits capítols.

Caçadors d'enigmes

Aquest llibre m’ha semblat bastant intrigant, com per exemple quan en Nils estava a les golfes de casa del seu avi, buscant proves sobre la mort dels seus pares i, tot just, entra el seu avi i Nils corrents s’amaga on pot.
El que més m’ha sorprès d’aquest llibre és la capacitat extraordinària que té en Nils per imaginar el que passa a la ment dels altres i la intel·ligència per trobar la peça clau del passat, per poder desxifrar els enigmes que li plantegen.
Jo si m´hagués d’identificar amb algun personatge del llibre, seria amb el protagonista, Nils Hazard, per la seva manera de ser, és a dir, la manera com afronta els problemes i els resol.
Aquest llibre m’ha ensenyat que mai et pots donar per vençut, per molt difícil que sigui el problema, perquè sempre hi ha una solució i un perquè a totes les coses.

Per a mi la qualitat literària del llibre és bona perquè s'entén fàcilment i et ve de gust seguir llegint, perquè no és avorrit. Ha estat un dels llibres més intrigants que he llegit i el recomanaria a persones majors de 15 anys.




"Em dónes força per superar els obstacles, 
em dónes força per creuar l’oceà. 
Vull sentir la força que tu em dónes 
i que estem junts tota l’eternitat. 

Em dónes força per superar els obstacles, 
em dónes força per creuar l’oceà. 
Sóc tan fort quan dintre meu et sento. 
Em dónes força per sempre et vull amb mi." 

Sergio Dalma – Em dones força



Personalment penso que aquesta cançó titulada Em dones força interpretada pel cantant Sergio Dalma amb els escolanets de l’Abadia de Montserrat per la Marató de TV3 l’any 2011, és molt adequada per relacionar-la amb la història d’amor que viuen la Hazel Grace i l’Augustus Waters al llibre titulat No està escrit a les estrelles. Els dos protagonistes pateixen diferents tipus de càncer, i abans de conèixer-se mútuament, es podria dir que es trobaven en un estat de depressió.
Un cop es coneixen s’adonen que no poden viure separats, ja que sembla que quan estan junts s’obliden de les seves carències i, tan sols, es diverteixen com dos adolescents sense problemes.
Tenen paper molt important en la vida de l’altre, ja que es donen forces per continuar vivint i, alhora, superar les adversitats que es creuen en els seus camins dificultant la cura de les seves malalties.

Definitivament penso que aquesta cançó sembla que ha estat escrita pel meravellós llibre de John Green.

BUSCANT L’ALASKA (JOHN GREEN)

L’amor que desenvolupa el Miles cap a l’Alaska al llarg d’aquesta novel·la de John Green és comparable al descrit a la cançó Imagination de Shawn Mendes.
El Miles estima a l’Alaska i somia constantment amb el que passaria si ell aconseguís declarar-se i tenir una relació amb ella. Malgrat això, ell és ben conscient de que la jove té xicot i que només coqueteja amb ell per diversió, de manera que la seva possible relació amb l’Alaska quedaria a les seves fantasies.
És aquest aspecte dels sentiments del Miles cap a l’Alaska el que millor es veu reflectit a aquesta cançó, ja que el cantant parla de com als seus somnis pot ser amb la seva enamorada tot el que voldria ser, mentre fora de les seves fantasies només ha de conformar-se amb observar-la de lluny.
Un dels versos d’aquesta cançó que més em representen la relació del Miles i l’Alaska és “we walk, we laugh, we spend our time laughing by the oceanside”, és a dir, “nosaltres caminem, riem, passem el temps rient al costat del mar”. Una de les activitats que més feien junts els dos joves era fumar al costat del riu mentre parlaven i compartien secrets, idees, cites literàries i últimes paraules. Encara que la cançó mencioni el mar i al llibre es parli d’un riu, l’element aquàtic és comú a les dos històries.
Tot seguit, trobem que la cançó diu “I keep craving, craving you don’t know it but it’s true, can’t keep my mouth to say the words they wanna say to you”, que en català significa “segueixo desitjant, desitjant, tu no ho saps però és veritat, no puc fer que la meva boca digui les paraules que volen dir-te”. A Imagination, el cantant desitja a la seva enamorada, però no és capaç de parlar-li dels seus sentiments i dir-li que l’estima. Aquest sentiment d’impotència és el mateix que sent el Miles durant la primera part de la història, fins que la última cosa que aconsegueix dir a l’Alaska abans de la seva mort i mentre la jove s’adorm és que l’estima-. Finalment el Miles aconsegueix el coratge per declarar-se a la seva enamorada però no aconsegueix la relació que desitjava amb l’Alaska.
Finalment, trobem, cap al final de la cançó, un vers que diu “maybe this will be the night that we kiss for the first time” o “potser aquesta serà la primera vegada que ens besem” i podem relacionar-lo amb la nit a la que l’Alaska mor, doncs és la primera vegada que ella i el Miles es besen.



Pulsacions


Títol: Pulsacions
Nom: Laura Domènech
El llibre que jo m’he llegit ha sigut el de pulsacions, un llibre escrit per Francesc Miralles, que esta en format de conversa des de un mòbil, i és sobre una adolescent que té un accident de cotxe amb en Marc, un noi per la qual estava coneixent, però ella arriba a estar en coma, i al despertar no recorda res dels tres dies anteriors. Ella amb l’ajut de la seva família, de la seva amiga Sue i d’en Phoenix, investiga fins poder saber que havia passat durant aquells dies. En Phoenix, és realment en Marc, però a través del mòbil, ell es canvia el nom perquè diu que ja no és el mateix, que es completament un altre persona.
Per aquest motiu, jo relaciono aquest llibre amb una pel·lícula bastant coneguda, la de tots els dies de la meva vida, ja que també, són una parella que pateixen un accident amb el cotxe, i ell no pateix res greu, però ella si, perd el coneixement d’uns anys anteriors, i per molt que intenta recordar-ho, no ho aconsegueix, després de molts tractaments i molta ajuda, en aquest cas, la noia no recorda al noi, no s’enrecorda de que estiguessin junts ni res, i ell per molt que intenta fer-li recordar, no ho aconsegueix.
La diferència entre les dues històries, és que la primera si que ho aconsegueix recordar, després de prendre’s un te, que fa que ho recordi tot, però per el contrari, però la segona no ho aconsegueix.
Per la principal raó que ho he relacionat, ha sigut per lo dit anteriorment, però un altre raó que podríem destacar, seria que les dues parelles son joves i arriben a estar molt malaltes especialment les dues noies.

EL TEOREMA KATHERINE (JOHN GREEN)


Aquesta imatge representa un dibuix d’una gràfica a on les seves línies formen un cor. M’ha semblat la il·lustració més adequada per interpretar aquest llibre, ja que des d’un principi tracta principalment d’amor i de les matemàtiques, és així com en Colin (un noi prodigi) ho interpreta tot amb gràfiques per saber en les seves relacions amb Katherines quina serà la seva durada, qui serà el deixador i qui serà el deixat. És un noi que  no pot viure sense les matemàtiques des de que va saber que el seu cervell era un prodigi, per això ho compagina amb seu amor amb les Katherines i amb les matemàtiques.
El llibre que m’he llegit m’ha ensenyat a no tenir una idea fixa en la vida. Ja que en Colin, després de tants anys només sortint amb noies anomenades Katherine (fins a la Katherine XIX), ha acabat fixant-se en la Lindsey i a més, tenint una relació d’amor amb ella.



dilluns, 25 de maig de 2015

"Noel et busca" - Àngel Burgas





Noel et busca



En aquest tercer trimestre els alumnes de 4t d’ESO de Joaquima de Vedruna hem hagut d'escollir un llibre.

Jo vaig escollir “Noel et busca” de l’autor Àngel Burgas, aquest llibre el recomano per a persones que l’hi agradi molt els thrillers, ja que és un llibre, que fins al final de tot no saps la sorpresa que tindràs.

El llibre conte molts valors, que m’han fet reflexionar.

Un que en va cridar molt l’atenció és la funció de la memòria en les persones, ja que és un dels principals valors sense ella nosaltres no ens podríem identificar qui som, qui són els nostres pares, on vivim, etc.

El protagonista la perd per culpa d’un accident.

Per una altra banda perdríem les habilitats que hem assolit a la nostra vida com aprendre a caminar, a parlar.

Però la més trista per a mi s’hi perds la memòria, és què tots els records dels moments bons els perdria.

Gràcies aquest llibre, vaig poder pensar i raonar que els moments bons els he de viure al màxim i gaudir d'ells.


diumenge, 24 de maig de 2015

El monestir perdut

El monestir perdut

Però si estava mort!

La novel·la El monestir perdut, una novel·la de misteri i de terror, em fa recordar a una altra novel·la de misteri i de terror, A les urpes de l’esfinx. Ja que, l’antagonista i assassí principal suposadament també estava mort. Però al final es descobreix tot el contrari, com en Chiper en El monestir perdut.

Primerament, tot succeeix en un recinte gran i ampli on no poden sortir o escapar; en el cas de El monestir perdut era un monestir antic i abandonat, i en cas de A les urpes de l’esfinx, succeeix en una gran mansió.

A més a més, els dos assassins tenen problemes mentals bastant greus i fan el que sigui pels seus pares; es a dir, en El monestir perdut l’assassí fa cas del seu pare i l’honra de la forma que sigui; i en l’altre novel·la, l’assassí intenta venjar al seu pare i honrar-lo matant als protagonistes. Així que, els pares són una causa dels fets i dels assassinats que fan els seus fills.

En conclusió, els dos assassins i antagonistes principals de la novel·la són aquells que no t’esperes. 

Diagnòstic anorèxia



Sergi Arconada

Diagnòstic anorèxia



Jo he relacionat el meu llibre amb aquesta fotografia ja que al llarg de la historia ens narra la vida d’una nena des de el punt que comença amb l’enfermetat que es mostra a la fotografia, l’anorèxia fins a que es ingressada a l’hospital.
La anorèxia és un trastorn alimentari molt greu el qual bàsicament tracta que la persona implicada es veu sempre grassa encara que no ho estigui, cosa que es pot veure clarament en la foto; i degut a això deixa de menjar lo que deuria sofrint desmais, caiguda del cabell,  pèrdua de la força física i trastorns psicològics.

Tots aquest aspectes que he nombrat queden perfectament reflexats en aquest llibre, per això ho recomano a qualsevol persona que es vulgui informar del tema.  

dimecres, 20 de maig de 2015

Tretze anys de Blanca

La meva opinió sobre aquest llibre és que des de fa temps la Blanca té hepatitis i ha d'estar al llit, ha d'estar gairebé tot el tercer trimestre al llit sense moure's.
Uns mesos després ve el seu aniversari i no pot celebrar-ho com sempre ho fa, ho fa a la seva habitació.
Una amiga seva li regala un àlbum per col·locar fotos seves i ho va fer fins que acaba l'àlbum.
Però ella el que estimava de veritat era en Lluís de Colomar, li va començar a agradar un dia de pluja.

Buscant l'Alaska

Aquest llibre ens parla sobre la història del bufó (el seu nom reial és Chip) que marxa de casa per anar-se a un internat per estudiar. El bufó comparteix habitació amb el Coronel i es fan molt amics com germans i sempre estan fent trastades.
El Coronel li presenta a en Chip a la Alaska i ell imediatament s'enamora d'ella encara que ella té nuvi i no vol tenir res amb ell.
El grup d'amics està format per dos noies que són l'Alaska i la seva amiga i el Coronel i el Bufó.    
Un dia estan en una festa i s'enrotllen ja que havien begut alcohol i aquell mateix dia era el dia que va morir la mare de l'Alaska, llavors es va oblidar de portar a la seva mare flors a la tomba i va agafar el cotxe, com que havia begut alcohol té un accident i mor.
Llavors el grup al dia següent s'aixequen sense ella, i se n'adonen que és morta i volen investigar si és un suicidi o no.

CAMPS DE MADUIXES

M'he llegit el llibre "Camps de maduixes" de l'autor Jordi Sierra i Fabra. Tracta sobre uns adolescents que estan de festa i en un moment donat la Lluciana pren una droga que fa que hagi d'estar al clínic durant un temps.
Aquest llibre és un dels relats que reflecteix millor tot el cicle des de que passa el problema fins que la persona, en aquest cas la Lluciana, es recupera. Un dels temes que més impressionen en aquest llibre seria la partida d'escacs mentre està ingressada que consisteix en que a ella com és campiona d'escacs compara la seva lluita amb aquest joc de taula;  i té un doble sentit degut a la part bona i dolenta, i finalment guanyen les peces blanques simbolitzant la part positiva d'aquesta història.
Per altra banda, també podem trobar el tema de la superació d'una bulímia que penso que això està molt bé degut a que les persones que ho pateixin ho poguin llegir i pensin que la vida té coses bones, que de tot se'n surt i que sempre tindrem a la familia i als bons amics per a què ens puguin ajudar. Després de la tempesta arriba la calma.


La tele boja- Mary Rodgers


LA TELE BOJA

Aquesta novel·la de Mary Rodgers, en principi m'ha transmès que quan un té bastant sort a la vida o juga amb avantatge davant la resta de persones, s'ha de saber utilitzar aquesta sort de manera que et pugui beneficiar però no perjudicar als altres. Això es el que va passar quan tres amics (Annabel, Boris i Cara de Mico) que vivien a Nova York i eren veïns, van poder observar que al traster de casa de Boris, hi havia una televisió vella però amb un poder sobrenatural, i era que avui donava els programes i sèries de televisió programats pel dia següent.
Arran d'això, els dos adolescents (Cara de Mico només la volia per veure els dibuixos animats del dia següent) la van utilitzar amb cap, i a l'hora, amb bona fe. Annabel, per exemple, va coneixer a un periodista de Dailly News, i cada dia li anava dient possibles esdeveniments del dia següent, perquè jugués amb ventatge amb la resta de periodistes. Boris per una altra banda, va intentar guanyar el màxim de diners possibles per remodelar casa seva i ajudar a cambiar la vida de la seva mare, un tant desorganitzada.
Finalment, puc dir que és una novel·la juvenil molt interessant i intrigant, ja que succeeixen un munt de coses i hi ha molta acció i moviment, pel que fa llavors que no sigui avorrida, sinó interessant. Recomano aquest llibre a la gent que és aficionada a trames d'aventura, intriga i fins i tot comèdia.

Tot et serà pres

L'autor d'aquesta obra s'anomena Pau Joan Hernàndez que va néixer a Barcelona al 1967 i als divuit anys ja va publicar el llibre ''Tot et serà pres'', que s'ha convertit en un referent per a molts joves lectors.



Aquest llibre tracta sobre la realitat d'una persona amb una malaltia incurable i una història d'amor, un noi que estava a l'hospital i no podia sobreviure al seu problema de salut i va decidir marxar-se del consorci i durant aquesta acció va conèixer a una noia de la qual es va enamorar i van viure al bosc fins que es va morir. Aquest és un llibre molt emotiu al qual es transmeten molt sentiments i no és molt recomendable per a gent molt sensible encara que està molt ben fet i és molt entretingut per a adolescents sobretot, encara que ho recomanaria per a tota mena de persones perquè et fa veure la vida amb una altra perspectiva.

No és un crim enamorar-se

El llibre que vaig escollir per llegir-me va ser un que em va recomanar una amiga, ja que jo no tinc gaires llibres en català. El títol és No és un crim enamorar-se.
El tema principal del meu llibre és l'amor, l'amor a primera vista de Fran, que sense conèixer a Pilar s'enamora. Encara que el sentiment no és mutu ja que ella no sent el mateix sentiment cap a ell, ja que li agrada en Fran.
El principal sentiment que m’ha transmès ha sigut el desamor, el fet de no ser correspost per l’amor de la Pilar, encara que ell estigués molt enamorat d'ella.
Per acabar, vull recomanar aquest llibre a persones de totes les edats, ja que tots hem sentit algun cop sentiments amorosos i per aquest motiu ens podem veure reflectits en la història...
Aquesta fotografia m’ha transmès els sentiments que experimenta el protagonista del llibre, el Fran, és a dir la impotència, tristesa, desamor...

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                        

Voldria que fossis tu...

El llibre que m’he llegit, anomenat “Voldria que fossis tu”, m’ha fet reflexionar sobre les petites coses que ens succeeixen al dia a dia, així com les diferents maneres d’afrontar-les.   

Tot comença un dia com altres, quan la Bea rep un missatge d’un noi que no coneix, aquí començarà una conversa, la que crearà el desenvolupament a la història, i amb el temps una petita història d’amor...

Un dels temes que considero més importants són les casualitats, aquest esdeveniment és molt abundant durant l’obra. Un dels més clars és la veritable identitat de l’Edward.
Puc afegir que l’actitud de la protagonista és molt segura en si mateixa, amb una gran autoestima i amb objectius i millores per al seu futur, per aquest motiu és pròpia d'admiració.

Per un altra banda, m'agradaria incloure una petita valoració personal, ja que no vull desvelar el final, m'agradaria que us guiéssiu per la meva opinió, som adolescents, ens podem sentir identificats amb els protagonistes i amb les seves accions i formes d’enfrontar la vida, és un llibre intrigant, creatiu i  ple de meravelles... No t’ho perdràs oi?






  






  

Feu clic aquí per obtenir un petit resum.

 
Petit tràiler del llibre


                                                    Cançó referent a la obra




El petit príncep


Crec que aquest llibre ha estat interessant tot i que pel títol sembli per a nens petits, no es ben bé així ja que als de la nostra edat també els pot agradar. Penso que el tema d'estar sol s’ha volgut representar de manera conscient per part de l'autor; crec que mostra el que alguna vegada ell ha patit quan era un nen en forma de llibre.
En general és un bon llibre i és recomanable per a persones que els agradin les històries d’aventures tan sigui nen petit com home. De totes maneres, aquest llibre és recomanat per a gent dels 7 als 15 anys però és obert a que el llegeixi tothom.


Quan tornem a casa


Aquest llibre és molt recomanable per a joves d’entre 14 i 17 anys. El contingut és interessant, fàcil d’entendre, força amè i el vocabulari no és massa rebuscat. Predomina la conversa en forma de diàleg i el registre col·loquial.
El tema principal del que tracta aquest llibre és l’amor entre joves i adults, tant en forma de parella, matrimoni o en amor no correspost. També tracta principalment el tema de la por al passat, ja que gairebé tots els personatges que intervenen han superat una situació difícil.
És un relat que ens anima a no donar-nos per vençuts fàcilment, a lluitar per el que volem aconseguir i a mantenir l’esperança encara que tot sembli en contra.