divendres, 5 de juny de 2015


       Mecanoscrit del segon origen


El llibre que he llegit ha sigut Mecanoscrit del segon origen, és un llibre que profunditza molt en els sentiments dels personatges, en Dídac i l’Alba i ara explicaré els sentiments que m'ha transmès. El primer sentiment que m’ha transmet el llibre, sigut la por, la por de no saber que fer quan estàs sol, la por de no tenir a ningú que et pugui ajudar, per això els dos joves no es separen durant tota la historia, per poder parlar amb algú o que t’ajudi. O també la por de no tenir una segona oportunitat.
Un altre sentiment que m’ha transmès és la tristesa, en el llibre la humanitat s’extingeix totalment menys alguns privilegiats, com en Dídac i l’Alba, però els seus familiars no tenen aquesta sort i això els afecta molt al principi de la historia.  
Uns dels sentiments que més m’ha interessat és la desconfiança, encara que també és la confiança, ja que en el llibre els dos joves busquen altres humans, i no els serveix de molt perquè quan troben altres humans o estan bojos o els volen matar, i en aquest últim cas va ser quan van perdre la fe per la humanitat i van deixar de buscar humans, perquè ja no es fiarien de ningú.

Aquest llibre encara que sembli que hi ha molta tristesa, que és veritat, també hi ha felicitat com quan tenen al seu primer fill, o l'amor entre ells dos encara que sigui una mica obligat.

CAMPS DE MADUIXES

El relat de “Camps de maduixes”,  escrit per Jordi Sierra i Fabra, és una novel·la dramàtica, principalment d’adolescents, que m’ha transmès moltes emocions a l’hora de llegir-lo.
“Tot el que comença amb una nit de festa, acaba sent una nit de tragèdia.” Tot comença amb una trucada d’uns metges a casa de la Lluciana. La nit anterior, havia estat de festa amb els seus amics i es va prendre unes pastilles d’èxtasi i això fa que es posi en perill, estant en coma, quan es veu obligada a anar a l’hospital.   

Les ensenyances i valors que m’ha transmès és que mai ens hem de donar per vençuts i hem de lluitar pel que nosaltres volem fins al final, ja que sempre amb una mica d’esforç s’aconsegueixen les coses. Com passa amb el cas dels amics i la família de la protagonista. Penseu que els amics no es posen en perill al ser obligats a trobar al camell que els hi va passar la droga? Com creieu que la família lluita per seguir cap endavant? Hi haurà una cura per part de la protagonista? Si voleu trobar-ne resposta i voleu experimentar unes sensacions diferents als altres llibres, “camps de maduixes”, t’ho recomano. És l’ideal. 

L'esperit de l'últim estiu

L’esperit de l’últim estiu, es un llibre perfecte per llegir en vacances o en festa, es d’aquest tipus de llibre que t’enganxa a llegir mes. Te un aire juvenil y atractiu ja que ens explica a traves d’un “flash back” l’últim estiu que va viure el nostre protagonista en Fran, a la caseta dels avis, abans de fer-se adult. Ens podem sentir identificats amb els protagonista, en Fran ja que es un adolescent com nosaltres
El llibre ens explica la vida de qualsevol adolescent amb els seus amors, aventures, dubtes.... Però el fet mes important  es el que va passar amb el tresor que  va amagar  l’avia d’en Fran, “ El tresor de la reina mora”, i ningú va trobar, aquell estiu. 

I al cap d’un munt d’anys en Fran es veu inspirat a deixar la feina i anar a la caseta dels avis per agafar el tresor de la reina mora, ja que havia somiat amb la seva avia Flor...
            Camps de maduixes:
 

El llibre que he escollit s'anomena “Camps de maduixes”. La Lluciana es la protagonista d'aquest llibre, una noia que esta a l'hospital en coma, tot per culpa de aquell dia que va sortir amb  seva colla cap a una discoteca, i es va tomar una pastilla que semblava extasiïs, però va resultar que aquella droga s'anomenava "Eva". Tot comença quan als pares de la protagonista reben una trucada des de l'hospital ja que la seva filla estava en coma, la Llucina estava lluitant per intentar derrotar a la mort. Gracies als seus amics, els investigadors aconsegueixen una mostra de la droga que es va prendre la Lluciana i trobar la cura per ajudar-la.. 
 Per a mi aquest llibre ha sigut impactant i ala vegada admirable ja que, la Lluciana esta a prop de la mort i aconsegueix derrotar-la i també podem observar en aquest llibre que no hi ha res comuna bona amistat, uns bons amics que t’ajudin en tot.


Un estiu a Borneo

El llibre que he llegit, es un llibre que realça la importància per la família i el sacrifici per el teus, ja que la mare fa el que pot per que el seu fill pugui estar feliç on ella volia.

Un dels temes que també s’han tractat al llibre ha sigut el amor, ja que el protagonista s’anima per anar a Borneo per el que li diu la noia que l’agrada.

Altre cosa que crida l’atenció, és la voluntarietat de la tieta del noi al anar a Borneo a treballar per cuidar als orangutans.

És un llibre que t’ajuda a veure que no tot s’ha de fer per diner i que no tot el que es veu a primera vista es el que és. Per exemple el nen pensa que els orangutans són animals molt avorrits i per això no vol anar a Borneo amb la seva tieta. Posteriorment, s’adona de que es un animal realment interessant i decideix anar, fins al punt que a l’hora de tornar, es vol quedar allà.

El noi del pijama de ratlles (John Boyne)

El llibre que he escollit aquest 3er trimestre és: "El noi del pijama de ratlles". I com ja sabeu els que us heu llegit l’obra, es poden treure algunes reflexions interessants:
L’autor descriu des del punt de vista d’un nen innocent, la dura realitat a l’Alemanya de Hitler (les injustícies que es cometien, principalment amb la població jueva.)

Per tant recordar tot el que va passar perquè no torni a succeir. També dir que en aquella època molts dels alemanys sota les ordres de Hitler es van convertir en humans sense sentiments, principis, etc.  I preguntar-se: com un sol home va convèncer a tota una població, de que els jueus no es mereixien viure o com van arribar a creure els Alemanys de raça, que només ells es mereixien viure? Hi ha tantes preguntes que ens podem fer sobre aquest tema i quasi cap resposta...

Per acabar fer menció a que sempre hi ha persones que volen ser millors que altres, i això no hauria de ser així ja que tots som o deuríem de ser iguals. 

Aquesta fotografía representa a jueus en un camp de concentració, amb el lema: "Never Forget", és a dir que mai s'ha d'oblidar el que va passar.